Surt a compte el sacrifici?
| 3 febrer 2012Feia temps que em volia fer un pírcing, jo tenia molt clar on me’l volia fer des de fa molt de temps, però els meus pares no me’l deixaven fer. Deien que només era una moda, i que al cap de uns dies ja no el voldria i m’hauria maltractat el cos per res.
Jo vaig escoltar-los, però desitjava tant un pírcing al cartílag que no em va importar molt. Fa cosa de uns 4 mesos que ja el tinc fet, i la veritat estic molt contenta, però tot te la seva part negativa. Els dos primers mesos, el forat no es tancava i cada dia tenia algun problema.
Un com ja se m’havia tancat i ja el tenia amb l’arracada que jo volia, estava jugant amb el meu germà i em vaig donar un cop a l’orella amb una corda, i l’arracada va sortir volant. La veritat, em va fer força mal però el pitjor no era el mal sinó que des d’aquell dia encara no tinc tancat el forat. Ara cada dia m’he de posar ‘’Mercromina’’ perquè se’m tanqui.
Espero que tot surti bé i el tingui tancat en breu, encara que quan vols alguna cosa de veritat no t’importa el que hagis de patir.
Sara
Sara, pel que dius sembla que és veritat allò de que “per lluïr s’ha de patir”.
L’escrit és força clar i s’entén bé, però l’he hagut de revisar força (i aquesta és feina teva, recordes? si no la fas, no aprens!). De tota manera he deixat algunes coses per revisar, per si et decidies a acabar la feina.
A mi em sembla que l’escrit estava raonablement bé, però que podia haver estat molt millor si li haguessis fet una ullada atenta. No t’acontentis amb el primer que et surt, que ho pots fer millor!
Fins al pròxim
Josep Maria